Nova entrada per al blog

Bé…us he de comunicar un canvi d’adreça pel que fa al blog. A partir d’ara, podreu consultar-lo a:

http://www.martafigueras.info

Com entenc el bilingüisme, i com l’entén el PSC a Badia

Badia

Tots aquells que em coneixen saben que sóc una gran defensora, no només del bilingüisme sinó l’aprenentatge d’idiomes en general. Com més idiomes poguem parlar i entendre millor. Els idiomes, no només obren la nostra ment pel que fa a capacitats lingüístiques, sinó que són la via d’accès a altres cultures i formes de fer. Jo sóc bilingüe, i orgullosa de ser-ho. Però, què vol dir ser bilingüe? Des del meu punt de vista, ser bilingüe sencillament consisteix en el següent: si arriba a les meves mans algun article escrit en llengua castellana, o si miro algun programa de TV en castellà, ho entenc sense problemes. De fet, ho entenc com si estiguessin escrits en la meva llengua materna: el català. Per mi, ser bilingüe vol dir poder publicar un butlletí d’informació política de la feina realitzada pel grup municipal de Convergència i Unió a Badia del Vallès només en català, i que tothom ho entengui. Si escrius una publicació amb el mateix article redactat en català i també en castellà, els catalanoparlants escolliran la primera de les versions com a text de lectura, i els castellanoparlants escolliran la segona opció. I per a mi, escollir la llengua que millor et convigui és còmode, certament, però no bilingüe. Bilingüe és ser capaç de llegir el text en ambdues versions.

Tenint en compte això, ja em va sorprendre el fet que l’ara ja ex-alcalde José Luis Jimeno pronunciés el seu discurs de comiat mig en català i mig en castellà: algun pàrraf en català, algun altre en castellà. Em sorprèn perquè, per a mi, la coherència lingüística també és fonamental, i més en un discurs polític. Entenc que, a nivell quotidià, utilitzem expressions, frases fetes, paraules sense equivalent directe en la segona de les nostres llengües com a recurs lingüístic. Però, cal fer-ho en un discurs oficial? I més quan la sensació que ofereix des de fora no és, precisament, emprar les dues llengües com a recurs idiomàtic sinó, simplement, per aquella manera “antiga” d’entendre el bilingüisme com l’ús alhora de les dues llengües en qüestió. Tanmateix, això no deixaria de ser anecdòtic sinó fos pel fet que en el ple extraordinari que es va celebrar ahir amb motiu de la proclamació de la nova alcaldessa, el portaveu del partit socialista també va pronunciar en discurs mig en català i mig en castellà. I també ho va fer així la nova alcaldessa Eva Menor. Fins i tot es va donar el fet que en mig de tota una emotiva parrafada en castellà, va aparèixer una frase en català. Voleu dir que cal?

Les propostes de CiU per combatre la crisi

El Pla d’Acció que ha presentat Artur Mas per superar la crisi no és un pla amb molta retòrica i buit de contingut, com acostuma a passar en alguns sectors de l’actual política de govern, sinó que proposa propostes concretes i parteix dels principis següents:

CiU

- Cal actuar per garantir la viabilitat del màxim nombre d’empreses i salvar el màxim nombre de llocs de treball, és a dir, per assegurar la pervivència del nostre sistema productiu. Les empreses d’avui són els llocs de treball de demà.
- Les mesures que s’impulsin han de poder-se aplicar de pressa i han d’arribar efectivament al teixit productiu.
- Especial compromís d’austeritat del sector públic. No és admissible que des dels governs es facin crides continuades al sacrifici i aquesta mateixa recepta no s’apliqui a l’administració.
- Totes les mesures que s’adoptin han d’anar adreçades a la millora de la productivitat.
- Dissenyar una estratègia de sortida a la crisi qui sigui compatible amb les reformes que cal fer a llarg termini.

El pla d’Acció s’estructura en mesures a adoptar a curt termini i en reformes a llarg termini de l’economia:

MESURES A CURT TERMINI.
1.- Garantir la liquiditat d’empreses i famílies.
2.- Normalització del mercat immobiliari i de la construcció.
3.- Actuacions en l’àmbit del mercat laboral.
4.- Mesures per incentivar el consum i la inversió.
5.- Pla d’austeritat de la despesa pública.
 
REFORMES DE CARÀCTER ESTRUCTURAL
1.- Educació.
2.- Repensar el model energètic.
3.- Canvi en el model de creixement.
4.- Reforma i modernització de l’Administració.
5.- Reforçament de l’Estat del Benestar.
6.- Un bon sistema de finançament per a Catalunya.

Realment, la crisi no es pot combatre amb pegats, sinó que és necessari un repensament de l’actual manera estructurar el funcionament de la nostra societat.

La dimissió de l’alcalde

Ahir a les 19:00 va tenir lloc el ple on el fins ara alcalde de Badia s’acomiadava del seu càrrec de responsabilitat. José Luis Jimeno va presentar la seva renúncia guarnida d’un emotiu discurs on manifestava sentir-se altament satisfet per la feina feta, i sense cap tipus d’auto-crítica, per cert. Semblava que ahir havia de ser el moment propici per fer balanç del treball realitzat durant aquests deu anys de mandat, i no només pel que fa al contingut del mateix, sinó també per la forma. I més quan ambdues coses han estat sempre motius de crítica per l’oposició. Però no. Cap crítica, cap ni una, de la seva etapa en el càrrec de màxima responsabilitat política del municipi. Cap. La pregunta que em sorgeix és saber si realment hom no és capaç d’analitzar amb el màxim grau d’objectivitat possible els encerts i els errors que, com a humans, podem fer en un moment determinat; o potser és que ahir era el moment perfecte per enfocar el ple com un panegíric del partit socialista en general, i de la persona de l’ex-alcalde en particular. Entenc que el discurs pronunciat pel primer tinent alcalde estigués enfocat a agraïr la feina realitzada des d’una perspectiva personal i afable. Però sincerament crec que el sr. Jimeno hagués pogut aprofitar l’avinentesa i compartir amb tots els presents aquells aspectes que considera un mèrit, però també aquelles qüestions que s’han quedat a mitges, que s’han dut a terme malament, o que sencillament no van concloure com s’esperava inicialment. Costa de creure que realment no hi trobi cap defecte, en tot el seu mandat. Però potser sí, que no en troba.

Reflexionem?

L’any 1997 vaig iniciar els estudis de Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona. La carrera és molt interessant, molt enriquidora pel que fa als contingunts, i en general va superar amb bona nota les meves espectatives. Sempre dic, i ho continuo mantenint, que m’ho vaig passar molt bé estudiant Filosofia. L’única cosa que vaig trobar a faltar va ser el tema de les pràctiques. Quan jo estudiava, el pla de treball de la llicenciatura introduïa, en algunes assignatures, un apartat pràctic que es feia els divendres pel matí. Aquest aspecte pràctic, tanmateix, no era altra cosa que lectura de textos, anàlisis de silogismes, reflexions filosòfiques, o directament la continuació de l’aspecte teòric de l’assignatura. És curiós, però quan dediques tantes hores a l’estudi d’una branca del coneixement, arriba un moment en que sents la necessitat de trobar-li la part pràctica al tema. No estic aquí plantejant la famosa pregunta “i la filosofia, per a què serveix?”, ni molt menys. He passat massa anys intentant justificant el perquè de la importància d’aquesta carrera. El que estic dient és que potser de vegades és necessari “obrir la filosofia”, és a dir, treure-la de les aules. Així va néixer la filosofia, oi? amb el diàleg, a l’Antiga Grècia.

AFPC

Fa poc em van proposar formar part de l’Associació de Filosofia Pràctica de Catalunya. Objectiu? Precisament aquest: treure la filofia de les aules, dur a terme activitats de divulgació de la filosofia (com poden ser els cafès filosòfics, les assessories filosòfiques, les lectures dramatitzades de textos filosòfics, la filosofia per a nens…). Quan era estudiant, uns companys i jo ens vam dedicar, precisament, a organitzar i realitzar activitats d’aquests tipus. Tenien una bona acollida, i tant el públic com nosaltres ens ho passàvem molt bé. El problema d’estudiar Filosofia, és que corres el perill de caure en el complex entramat terminològic emprat pels diversos autors, fins al punt de perdre una mica la perspectiva. Aquestes activitats ens ajudaven a no allunyar-nos massa de la cotidianitat. Bé, el cas és que enguany l’Associació de Filosofia Pràctica de Catalunya ha organitzat un cicle de xerrades sota el títol de “Grans temes de la Filosofia Pràctica”, i està enfocant precisament des d’aquesta perspectiva. Jo hi participo, i us animo a que vosaltres també ho feu (Podeu trobar més informació a: http://www.afpc.es/index.php?option=com_content&view=article&id=52&Itemid=48&lang=ca)

Superem la crisi

Superar la crisi

Com a persona interessada en la política -prefereixo definir-me així, perquè aquesta definició és molt més àmplia que la de “polític”, més estricta i restringida- analitzo sovint l’actual situació de crisi. I la veritat és que he de reconèixer que he passat d’una preocupació més aviat teòrica pels efectes que podria tenir una crisi en la nostra societat i en el nostre ritme de vida, una preocupació totalment pragmàtica. Cada cop costa més tirar endavant, econòmicament parlant, és clar. És un fet que ningú pot ignorar: els preus estan pels aires. La pujada de preus dels productes denominats de primera necessitat es va dur a terme “amparada” d’alguna manera per la pujada del petroli. Però…és curiós…el preu del petroli ja s’ha regulat, i ningú ha fet res per aconseguir que els preus tornin a l’estat anterior. A més, el nombre d’aturats va augmentant. I el subsidi de l’atur es comença a acabar…és a dir, que encara no hem passat el pitjor de la crisi.
I quines són les esperances per poder superar-la? no tinc molt clar què pensa fer la Generalitat al respecte, a més de pujar tarifes (em remeto al butlletí de Convergència a Badia del mes de febrer, que us podeu descarregar a: http://www.ciu.cat/media/31929.pdf). I sincerament, a mi l’argument que vaig escoltar per part d’alguns regidors socialistes a Badia no em convenç gens ni mica. De fet, aquest mateix argument va ser emprat pel dintre de poc ex-alcalde José Luis Jimeno i també per la dintre de poc alcaldessa Eva Menor: “nosaltres no volem rebaixar tarifes. Preferim que tothom pagui el mateix -o més, si s’escau (això ho afegeixo jo)-, i després ja repartirem entre la gent que ho necessita”. molt maco, però gens creïble. Què vol dir “la gent que ho necessita”? Això dependrà dels informes elaborats pels tècnics, que estan treballant al màxim de les seves possibilitats atenent a més gent de la que poden atendre? això dependrà del criteri subjectiu d’una serie de persones que, reunides en petit comité, decideixen a qui ajudar i a qui no? i voleu dir que aquestes persones, com humanes que són, no s’equivoquen? i per tant, no seria millor no discriminar a ningú i ajudar a tothom rebaixant les tarifes i les taxes?
Potser seria bona idea escoltar algunes propostes per poder combatre la crisi. De fet, aquest vespre, Artur Mas pronunciarà la conferència “Superar la crisi, aixecar Catalunya”. Podeu seguir l’acte en directe en vídeo a través del web de CiU a l’adreça http://www.ciu.cat/aixecarcatalunya. Segur que val la pena.

Comencem

Se’m fa molt extrany escriure aquesta nota. Suposo que serà qüestió d’acostumar-me. D’una banda, tinc la sensació d’estar escribint un diari; però de l’altra, el fet de ser un diari públic exigeix un canvi de registre en quan a la redacció. El cas és que, després de rebre indicacions, consells i ànims des de tots cantons, tots ells encaminats a la creació d’un blog, finalment m’he animat a fer-ho. Així que a veure què tal va l’invent.